"Petit recull d'imatges..."

Probablement molts de vosaltres pensareu quina relació s’estableix entre aquestes imatges i Ben Harper. No cal donar-hi massa voltes, simplement es tracta de la relació que jo hi estableixo i no pas de la que segurament és.

Apa-li, gaudiu-les.

“Aquesta és una petita mostra del que va ser un periple en solitari per contrades d’orient.

La curiositat i inquietud per veure indrets desconeguts em van portar a realitzar una travessa per l’enigmàtic i encara secret antic Regne del Milió d’Elefants o dels Para-sols Blancs i pel més delicat dels seus veïns, que, a dia d’avui, es recupera esperançadorament d’un tràgic i devastador segle XX. Allà, en terres dominades per la magnificència del Mekong, em vaig allunyar del meu entorn per apropar-me a una nova cultura.

Cadascuna de les imatges m’explica una història diferent. A la vegada, el conjunt de totes elles en formen part d’una de sola. Totes aquestes vides, llums, colors, olors i textures les recordo sovint, i sovint ho faig amb malenconia.

Mentre, se’m dibuixa un somriure”.

Ariadna Sitjà

I...finalment l'Ariadna

Molt bones a tothom,

Avui i després d’algun temps de donar-hi voltes m’he decidit a crear el meu blog. Avorriment?? Podria ser.

Amb ell us deixo la porta mig entreoberta per saber de mi i del meu món de meravelles?? Rotundament sí.

Podreu conèixer a través de les meves lectures, redaccions i sobretot imatges, quines són les impressions de tot el que m’envolta i...per començar, us convido a llegir una poesia en prosa fruit de cinc minuts d’inspiració, una tarda de tempesta, aquest últim estiu a Girona,

Paraules d’amor per Girona

Girona, tu que m’has estat fidel amiga d’ençà de tres anys cap aquí.

Tu que m’has donat la mà per no deixar-me-la anar encara.

Tu que m’has acollit al bell mig de les casetes de colors pastel, aquestes que es reflexen en aigües de l’Onyar.

Tu que poc a poc m’has anat ensenyant les teves quatre cares.

Dolces i florides primaveres que la teva gent aprofita any rere any per celebrar-les inesgotablement, a mes de maig, quan, de sobte, els patis del Barri Vell obren les seves portes per mostrar-se de mil colors.

Al teu despietat i calorós estiu algun turista despistat busca l’ombra inexistent de les tres de la tarda al carrer de la Força. Possiblement vulgui arribar fins la plaça de la Catedral per contemplar-ne la seva escalinata. Pugi, mig esbufegant, els seus interminables graons, per posteriorment, baixar-los lentament, mentre deixa passejar la seva mirada per un mar de teulats rogencs.

Més tard, el sol cedirà pas a les primeres hores de la vesprada i totes les terrassetes de la Rambla, la plaça de Sant Agustí, el Correu Vell...s’ompliran de vida fins ben entada la nit.

Quan la calor amaini i el dia s’escurci ja serà temps de tardor, moment en que la verda Devesa canviarà els colors per quedar coberta d’un llit d’or. Mentre, el laberíntic entrellaçat de milers de braços dels seus plataners quedaran al descobert, immortals i invulnerables als primers freds de l’any.

Al mateix temps, al llunyà Mont Olimpus, el senyor dels vents despertarà del seu llarg son per mostrar-te que tot i la seva avançada edat encara és omnipotent. La tramuntana bufarà fort durant uns quants dies per després tornar a endormiscar-se com si res hagués passat.

Per últim, arriba el teu cru, fosc i humit hivern, però tot i així el moment més esperat de l’any per perdre’m i descobrir la bellesa que amagues. L’aigua i la pedra són els teus elements. Sant Pere, Sant Feliu i la Catedral les teves tres senyores. Em fascina el teu claustre, en aquest respiro una austera i tranquil.la atmosfera tot i les diabòliques figures que guardes en els capitells. No em fan por. Finalment, en el carrer, m’embadaleixo mentre observo la seqüència dels teus ponts, de ferro, pedra i ciment.

Les teves quatre cares m’has mostrat honestament, com una gran senyora, i possiblement sigui per això que a hores d’ara tant t’estimi.

Ara et toca deixar-me de la mà. No pateixis, no t’oblido.

Girona, juliol de 2007