El personatge pren consciència que, mentre el quadre presenti “in eternum” la bellesa que un dia va ser, ell anirà envellint amb el passar del temps. El desig per conservar-se impertorbablement jove mentre sigui el retrat el que presenti els signes de deteriorament li és inexplicablement concedit i, a partir d’aquest moment, tot dóna un tomb cap a la tragèdia. Rere una imatge impecable, Dorian Gray es converteix en un personatge pervers, viciós i amoral.
Oscar Wilde ens mostra, a través d’un personatge, els no-valors i la decadència d’una societat, en un moment i en un país molt determinat de la vella Europa. Una vegada més queda palesa la seva habilitat d’observació i anàlisis de la condició de l’home, en la que la veritable misèria de l’ànima queda emmascarada darrera de personalitats aparentment segures, altives i fortes.
