De ben menuda i per circumstàncies que no venen pas al cas, m’ha tingut altament encuriosida la senyora neurona. De què està feta, la textura, la forma i tamany, òbviament el seu mecanisme...No recordo amb exactitud, però probablement Santiago Ramon y Cajal fos un dels primers, per no dir el primer nom d’un cèlebre personatge que en el seu dia una va aprendre.
I...qui és aquesta?? Crucial per al bon funcionament dels processos biològics, jo la trobo d’una elegància sublim. La seva morfologia sempre m’han fet pensar en les aranyes, o...als espirògrafs. Aquesta es presenta en diversos tipus i mides, i el fet que a la resta de l’organisme tot sigui un desgavell quan la transmissió de l’impuls nerviós -principal funció que té- no es realitza de manera adequada, encara em fascina més.
Hi ha qui pateix de depressions endògenes, d’altres de trastorns d’audició i/o equilibri i, com no, algú altre d’alteracions de l’aparell locomotor...i els petits grans responsables d’aquest desequilibri són els “estimats” neurotransmissors i la quantitat alliberada a l’espai sinàptic d’aquestes biomolècules.
Cal recordar que mai s’ha de subestimar ni vulnerar res ni ningú per ínfimes dimensions que pugui tenir, ja que aquest és un més de tants exemples en que la força, el poder i les conseqüències no són pas directament proporcionals a les dimensions de l’objecte en qüestió.
Bé, mentre cadascú gestioni el seu temps en intentar fer-ho tot o...no fer res, jo seguiré dedicant part del meu en entendre el complex mecanisme a que estem sotmesos i com si dels meus petits amics es tractés, pensaré sovint en aranyes, palmeretes de mar, estrelles del firmament...i com no, en un entranyable personatge d’ulleres rodones i barba blanca.
I...qui és aquesta?? Crucial per al bon funcionament dels processos biològics, jo la trobo d’una elegància sublim. La seva morfologia sempre m’han fet pensar en les aranyes, o...als espirògrafs. Aquesta es presenta en diversos tipus i mides, i el fet que a la resta de l’organisme tot sigui un desgavell quan la transmissió de l’impuls nerviós -principal funció que té- no es realitza de manera adequada, encara em fascina més.
Hi ha qui pateix de depressions endògenes, d’altres de trastorns d’audició i/o equilibri i, com no, algú altre d’alteracions de l’aparell locomotor...i els petits grans responsables d’aquest desequilibri són els “estimats” neurotransmissors i la quantitat alliberada a l’espai sinàptic d’aquestes biomolècules.
Cal recordar que mai s’ha de subestimar ni vulnerar res ni ningú per ínfimes dimensions que pugui tenir, ja que aquest és un més de tants exemples en que la força, el poder i les conseqüències no són pas directament proporcionals a les dimensions de l’objecte en qüestió.
Bé, mentre cadascú gestioni el seu temps en intentar fer-ho tot o...no fer res, jo seguiré dedicant part del meu en entendre el complex mecanisme a que estem sotmesos i com si dels meus petits amics es tractés, pensaré sovint en aranyes, palmeretes de mar, estrelles del firmament...i com no, en un entranyable personatge d’ulleres rodones i barba blanca.
