Plovia, fosquejava i era tarda ventosa quan vaig arribar de nou a la ciutat. La tornava a trepitjar després de nou anys d’haver-la abandonat i tot i el meu cansament producte de les interminables hores de viatge, sortiria a buscar noves aventures, m’esperava Gotham City.
Si viatgéssim al passat ens trobaríem amb assentaments d’indis Algonquins i Manhattans -d’aquí el nom de la illa- al mateix espai on ara s’alcen els colossos edificis. I així va ser fins que arribessin els primers colons europeus provinents d’Holanda cap allí al 1602, poc després que el genovès Giovanni Verrazzano descobrís la badia de Nova York al mes d’abril de l’any 1542. Els conflictes entre uns i altres no trigarien en sorgir. Els europeus aixecarien un mur, Wall Street, per defensar la ciutat dels atacs dels que ells consideraven els seus enemics indis, (sense adonar-se que els intrusos eren ells mateixos). Posteriorment en anar creixent la ciutat cap al nord, aquesta paret va ésser destruïda. A l’any 1688 ja no quedava indi en vida a la ciutat que en aquell moment rebia el nom de Nova Amsterdam. Posteriorment esdevindrien personatges com Hamilton, Washington, Adams, Jefferson i Burr per anar fent història i, poc a poc, acostar-nos al dia d’avui.
Els anys vint, foren corruptes i turbulents. Cal destacar també la gran crisis financera que va patir la ciutat en el seu moment i que, un cop superada, va permetre convertir-la en la que és, la ciutat dels grans contrastos. Vint metres escassos poden separar l’extrema opulència de la més profunda misèria. L’any 2001 novament la ciutat seria sacsejada víctima del terrorisme, per posteriorment recuperar-se lentament i tornar a agafar el ritme frenètic que la caracteritza. La vida a Nova York és un esport de velocitat i de reflexes, s’hi va a treballar i a viure amb la major intensitat possible, això té uns riscos i fa falta sort, molta sort.
Alguns s’han encarregat de fer-nos-la ben coneguda. Cèlebres cançons parlen d’ella, algun que altre llibre ens narra curiositats i grans pel.lícules ens l’ensenyen. Els seus carrers, sorolls, olors, colors i no em puc deixar l’Skyline, han estat sempre font d’inspiració per a uns o d’altres, i tots han aconseguit la fita, fer-la propera a tots nosaltres. Hi pesa molt l’herència jueva, és la més gran ciutat jueva. Pel que fa a la seva gent, és plena de lliurepensadors, inadaptats, excèntrics i gent rara. Els newyorkers tenen fama de cínics, dèspotes i altius per naturalesa. Et poden apartar amb la mà mentre et demanen disculpes per poder passar ells. De sobte mires al teu entorn i t’adones que si haguessin fet dos passos a dreta o esquerra haurien trobat un espai esplèndid i s’haurien estalviat de dir-te res. Potser sigui la necessitat de fer-se notar?
Jo hi queia novament en plena primavera i aquesta és breu i incerta, amb dies freds que s’alternen amb dies calorosos, amb pluges freqüents i ventoleres glaçades que provenen de les terres del nord. De fet l’espectador és presa fàcil de qualsevol de les tres ciutats que en formen una de sola, la Metropolis de Superman o el Midtown un migdia assolellat, Gotham City o la ciutat de Batman, aquesta es tracta d’una nit plujosa al Lower Manhattan i finalment Harlem. Harlem únicament és Harlem. Si hagués de triar entre una de les tres, pràcticament segur que em quedo amb Gotham City i formo part de la vida de Batman.
Gairebé m’atreveixo a dir que Nova York és LA CIUTAT per antonomàsia. Es la millor ciutat, tant sols cal mirar-la, ja sigui des de l’aire, des del riu o des del carrer alçant la vista a l’infinit. Es fàcil adonar-se que és la millor urbe, per un costat, per l’altre i per qualsevol: d’esquena, de cara i de perfil.
Per a qui interessi...