Un any més ha arribat l’estiu i amb aquest hom vesteix més lleuger de roba mentre llueix cos a la platja...Buff!!La veneració extrema per la imatge que oferim, de les coses materials, de tot allò que és epidèrmic i superficial i de la tonteria elevada a grau superlatiu és una de tantes pestes que pateix avui i ara la nostra societat. Les modes van i venen, canvien, milloren o degeneren. D’ençà d’uns anys cap aquí la que brilla i sembla ser va en augment és la dels PITS. Sí, sí, la dels PITS així en majúscules, perquè no són pits, són PITS de mentida, però. Em sobta molt pensar en la burrada de diners que es gasta la gent en fer-se un implant mamari per intentar superar un complex visual, en comptes d’optar per intentar solucionar un problema emocional i d’autoestima. Em sobta molt, a la vegada que m’indigna, aquesta tendència del sistema capitalista i consumista a donar importància per la bellesa de tot allò que és MENTIDA. Potser lluirem PITS, però de segur que en la gran majoria de casos mentre, menjarem pipes i no estarem preparats per mantenir una conversa amb criteri i opinió propis, perquè no sabrem què és un llibre.
Em quedo molt tranquil.la quan hi ha encara un sector femení en nombre bastant elevat que no corre desesperat a fer-se un implant mamari, de la mateixa manera que no tot el sector masculí de la nostra societat “compra” aquest producte, tot i que en les últimes dècades la publicitat hagi pretès i aconseguit fer dels PITS enormes, exuberants i voluptuosos una icona sexual. I...què passa si no ens sentim tant esclaves del nostre cos i no “consumim” PITS de plàstic?? Què passa si ens mantenim amb els pits naturals, aquests que s’eixaten quan ens estirem i estan sempre sotmesos a les lleis de la física patint incondicionalment els efectes de la llei de la gravetat?? Es que potser es millora l’orgasme si la dona “llueix” dos globus aerostàtics per pits?? Crec que no passa pas res i em sembla que no, no crec que el grau de plaer assolit en el moment àlgid sigui directament proporcional al grau de tonteria i d’esclavisme de les modes al que molts/es puguem estar sotmesos.
En la mesura que em lamento de la societat on la meva vida es desenvolupa i la critico amb contundència, jo no sóc cap excepció, he de ser honesta i dir-vos que en major o menor grau també sóc esclava de la moda i qui bé em coneix sap que sóc bastant presumida...
En aquest cas però...seguiré lluint els meus pits, que no PITS.
