Mentre elaboro el meu proper article, us deixo amb la meva última imatge recollida. Rient-li a la vida amb aquest somriure que tant em caracteritza...A uns els agrada i ho troben sexy, a d'altres no. El sempre present Sr. Elvis també torçava la boca i...
Al mateix temps podeu delectar-vos amb aquesta vella i bella cançó (S'està reproduint mike olfield & bonnie tayler - islands.mp3). Es també una de les meves més estimades, i és que jo també sóc una illa. Aquesta m'evoca pensaments d'una època i d'una gent ara ja molt llunyana però, tot i així, sovint hi penso. De fet, qui bé em coneix sap que sóc una nostàlgica.
Salut,
6 comentarios:
Gua-pa!, Estupen-da!, Mazi-za!... L'autoestima com la tia de l'obra de dissabte... Petons.
Sonja.
Je,je...t'has deixat el Tia-buena!
Bé, de fet, si un dia se'm gira el cervell i començo a fer ús del bisturí en la mesura en que em transformo en una "silicon lady", com tantes hi ha en el món (i lo peor, es pensen això, que estan estupendes!!), et dono carta blanca per lligar-me a la cadira!!!
Petons,
asp
Mai es pot parlar d'ell en passat.
Aix!!Ara m'he perdut, de qui parlo en passat??de Mr. Elvis o de mi mateixa??
Del mestre.
Qui ets??
Publicar un comentario