No recordo amb exactitud on ni quan vaig llegir això, però algú amb molta raó, va dir el següent:
"En ocasiones sufrimos la irresistible necesidad de expresar lo que requema y arde por dentro. Antes de cargar a alguien con el peso ajeno de nuestros pensamientos, que sabemos generan calor y ansia, y que turban y desvelan, y envejecen y obligan, merece meditar profundamente sobre la conversación y el diálogo que está por venir y que tanto deseamos, porque dudo mucho que sea flaco favor. Hoy, cuando comunicar, es desgraciadamente más hablar que escuchar, más decir que oír, y más uno mismo que el de enfrente, mejor callar hasta estar dispuestos a entender"
"En ocasiones sufrimos la irresistible necesidad de expresar lo que requema y arde por dentro. Antes de cargar a alguien con el peso ajeno de nuestros pensamientos, que sabemos generan calor y ansia, y que turban y desvelan, y envejecen y obligan, merece meditar profundamente sobre la conversación y el diálogo que está por venir y que tanto deseamos, porque dudo mucho que sea flaco favor. Hoy, cuando comunicar, es desgraciadamente más hablar que escuchar, más decir que oír, y más uno mismo que el de enfrente, mejor callar hasta estar dispuestos a entender"
2 comentarios:
Doncs sí, avui dia ens dediquem a parlar molt més que a escoltar. si t'hi fixes bé, entre el que diu una persona i el que després diu l'altra no es produeix cap silenci. De vegades està bé poder reflexionar sobre el que ens diu l'altre abans de dir la nostra... Potser aprendríem més i la conversa seria més profitosa i aprendríem més del qui tenim davant. Apa, petons
Merci princesa,
Sí, de fet aquest és un tema que en diverses ocasions tu i jo l'hem comentat. La gent talla a l'interlocutor, per dir la seva, sense haver escoltat i entès el missatge que se'ls intentava fer arribar. I xerren a velocitats insospitades i gairebé que no respiren. Algú, algun dia, tindrà un col.lapse. Ei, i no em considero cap excepció, jo també tallo als demés!!Conseqüència: No m'entero de què era allò que se'm volia explicar. Mal fet Ari.
Tan sols puc dir que per la meva banda intentaré callar més sovint.
Petons
Publicar un comentario