Josep Gibert moria la tardor passada.
Es a l'any 1982 quan Josep Gibert, paleontòleg català, juntament amb d'altres col.legues, desenterren un fragment de crani d'algo més de vuit centímetres de diàmetre en el jaciment arqueològic de Venta Micena, Orce. Aquest fòssil el van atribuir a un homínid 1,6 milions d’anys d’antiguitat al que van batejar amb el nom de “El hombre de Orce”.
Aquest descobriment implicava una revisió de les teories sobre l'evolució del gènere humà pel que fa a les dates d''arribada de l'home a Europa a més de la via de penetració al continent. S'endarreria a un milió d'anys més la presència de l'home al nostre continent i indicava un possible pas dels nostres ancestres des de l'Africa i no des d'Asia i Europa oriental, tal i com es creia fins la data. En un primer moment aquest fet es va rebre positivament pels mitjans de comunicació i difusió perquè representava un gran avenç científic. Posteriorment, en les tasques de neteja i manteniment del crani es va començar a dubtar de la veracitat en l'atribució d'aquest a un homínid i es va desencadenar la gran polèmica científica perquè alguns facultatius recolzaven teories que defensaven que el fòssil era un tros de crani d'un èquid o una cabra. El Dr. Gibert va defensar fermament, sense defallir i fins l'últim moment, la pertinença del crani a un homínid.
Jo no sóc paleontòloga, ni antropòloga, ni geòloga, però sí visc en el món i sóc un homínid més en procés d'humanització, a més, tinc una ment inquieta. Deixant en un racó si el Dr. Gibert tenia o no raó, va ser ell, arran d'aquesta gran polèmica generada, que va aconseguir revolucionar el món de l'antropologia del moment i l'activitat científica, es va debatre moltíssim i es va parlar molt de l'evolució humana. Aquest és un gran mèrit que no hem d'oblidar mai a la vegada que tampoc podem oblidar que en moltes ocasions...MALAURADAMENT LA CIÈNCIA AVANÇA EN FUNCIÓ DEL CRITERI D'AUTORITAT I NO DE VERACITAT.
Amb tot el respecte que em mereix i, amb la meva mirada orientada cap allí on vostè descansa, moltíssimes gràcies Sr. Gibert.
Es a l'any 1982 quan Josep Gibert, paleontòleg català, juntament amb d'altres col.legues, desenterren un fragment de crani d'algo més de vuit centímetres de diàmetre en el jaciment arqueològic de Venta Micena, Orce. Aquest fòssil el van atribuir a un homínid 1,6 milions d’anys d’antiguitat al que van batejar amb el nom de “El hombre de Orce”.
Aquest descobriment implicava una revisió de les teories sobre l'evolució del gènere humà pel que fa a les dates d''arribada de l'home a Europa a més de la via de penetració al continent. S'endarreria a un milió d'anys més la presència de l'home al nostre continent i indicava un possible pas dels nostres ancestres des de l'Africa i no des d'Asia i Europa oriental, tal i com es creia fins la data. En un primer moment aquest fet es va rebre positivament pels mitjans de comunicació i difusió perquè representava un gran avenç científic. Posteriorment, en les tasques de neteja i manteniment del crani es va començar a dubtar de la veracitat en l'atribució d'aquest a un homínid i es va desencadenar la gran polèmica científica perquè alguns facultatius recolzaven teories que defensaven que el fòssil era un tros de crani d'un èquid o una cabra. El Dr. Gibert va defensar fermament, sense defallir i fins l'últim moment, la pertinença del crani a un homínid.
Jo no sóc paleontòloga, ni antropòloga, ni geòloga, però sí visc en el món i sóc un homínid més en procés d'humanització, a més, tinc una ment inquieta. Deixant en un racó si el Dr. Gibert tenia o no raó, va ser ell, arran d'aquesta gran polèmica generada, que va aconseguir revolucionar el món de l'antropologia del moment i l'activitat científica, es va debatre moltíssim i es va parlar molt de l'evolució humana. Aquest és un gran mèrit que no hem d'oblidar mai a la vegada que tampoc podem oblidar que en moltes ocasions...MALAURADAMENT LA CIÈNCIA AVANÇA EN FUNCIÓ DEL CRITERI D'AUTORITAT I NO DE VERACITAT.
Amb tot el respecte que em mereix i, amb la meva mirada orientada cap allí on vostè descansa, moltíssimes gràcies Sr. Gibert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario