Il.lusió vs realitat

Dies enrere rellegia alguns fragments de la meva estimada Woolf, i... pensava, pensava en el meu entorn i en la perspectiva que tinc de tota aquella gent que m’envolta. Aquells que m’estimo i aquells a qui no tant, als molt pocs incondicionals, amb els molt pocs a qui he fet fora de la meva vida, espero que per sempre més, amb aquells que mai deixaran de sorprendre’m, amb els nouvinguts, amb els meus dos referents en aquest món....Els sotmetia a tots a anàlisis recordant antics comportaments, respostes, actituds...

I malauradament la Woolf em va fer adonar que de Clarissas Dalloway el món n’és ple. M’explicaré; Mrs Dalloway és un dels personatges més famosos de l’escriptora. Es tracta d’una dona de mitjana edat que viu immersa en les obligacions del seu tarannà habitual. Un dia prepara una festa pels seus amics i coneguts, però...es retroba amb un subjecte que l’obliga a replantejar-se la seva vida i les decisions que ha pres fins al moment.

Des del meu punt de vista no té desperdici tenir en conte la dicotomia que s’estableix entre el nostre món il.lusori, el que mostrem de cares a la galeria, aquell amb que imaginem que enganyem a tothom, sense adonar-nos que només acabem mentint-nos a nosaltres mateixos i, la realitat, el nostre interior, sense mentides ni màscares. Es a dir, entre el que voldríem ser i el que realment som. I, en què ens convertim o perquè acabem sent víctimes i esclaus del que mai varem voler ser.

Clarissa Dalloway és una dona i representa determinat comportament. En algun moment se m’acudirà algun famós personatge masculí que representi aquesta mateixa conducta, ja que aquest és un article que no parla pas de la psicologia femenina, sinó de comportament humà, i aquí tots hi juguem amb les nostres dues cartes, la real i la il.lusòria.