jueves, 3 de enero de 2008

La Rodoreda

Els meus "Then, Now and Forever" són les persones que d'una manera o altra no tant sols no em deixen indiferent, sinó que més aviat em generen admiració a la vegada que m’ajuden a créixer i entendre el món d’una manera, com us ho diria...més àmplia. De segur me n’oblido algunes, però amb el temps ja les aniré afegint.

La Mercè no hi és, i la raó és bàsicament perquè no em sento amb el dret d’afegir-la a hores d’ara, quan encara conec molt vagament el llegat de la seva obra. Algun dia i serà, però. Tot i així també és un personatge molt digne, per això sí em sento amb el dret de parlar-ne.

Personatge inèdit en el seu temps, escriptora. Amb un temperament absolutament provocador i inconformista, es separa del seu marit a la Barcelona dels anys trenta i emigra cap a França fugint d’una vida que, com a moltes dones, no agradava però a diferència d’aquestes, ella trenca amb tot convencionalisme i busca la seva independència lluny del seu entorn.

La seva obra és com ella, provocadora i inconformista. Triga cert temps a trobar el seu estil propi, però quan finalment l’assoleix, aquest és colpidor. Descriu com ningú la societat catalana del seu moment amb una destresa i habilitat de la llengua fascinants. Utilitza personatges femenins aparentment fràgils, d’aquells que sembla s’hagin de trencar, però que en els moments de més esgotament i confusió treuen forces d’allà on no n’hi ha per anar superant les adversitats de les seves vides.

La lírica de Mercè diverses vegades és comparada amb la de Virginia Woolf, la obra d’una i la de l’altra, què hi ha de comú en elles...Crec que deixant en un racó el què van fer, hauríem de parlar de qui van ser; dues dones, amb una intel.ligència i una lucidesa mental sublim, que res van tenir fàcil i molt probablement no van néixer en el millor moment.


Ariadna Sitjà

No hay comentarios: