Els mites i llegendes són narracions orals o escrites, amb un contingut determinat d’elements imaginatius, que la humanitat sempre ha utilitzat per explicar tots els fenòmens sorprenents o difícils de comprendre des d’un punt de vista empíric.
De fet, des de la meva faceta creativa i fantasiosa em fascinen aquests narracions plenes d’éssers suprems que tot ho poden i dominen, on existeixen herois i heroïnes, que sempre acaben assolint les seves fites extraordinàries, malgrat les adversitats que els depara el destí. Aquestes gestes habitualment consisteixen en acabar matant, després d’una llarga, sagnant i esgotadora batalla a alguna malvada bèstia, gegant o similar d’enormes dimensions i salvar, d’una mort segura, milers de persones aterrides i indefenses. Existeix també la figura del mag o il.lusionista, aquell o aquella extremadament intel.ligent, capaç de parlar amb els animals, de canviar de forma, d’esfumar-se quan la situació ho requereix, controlar el clima i els elements... Aquestes habilitats, però, sempre són utilitzades de forma molt enginyosa, ans al contrari, la poderosa mare natura es podria molestar. La representació antropogènica de la figura de l’il.lusionista, sovint apareix com un avi entranyable, de llarguíssims cabells blancs i que aguanta, en alguna de les seves dues mans, un bastó (segur que tant sols és un bastó?); quan aquesta figura és representada per una dona, habitualment de ment perversa, aquesta té cos de vella podrida. Es l’elevat preu que ha de pagar com a penitència d’algun malefici que va proferir a algun innocent, ara ja fa milers d’anys enrere, quan gaudia d’un cos de bellesa sublim.
Seguiria enumerant una llista interminable de tots aquells personatges que ajuden a compondre aquestes històries fantàstiques i que ens serveixen, a tots, per esvair-nos o explicar-nos la realitat de forma il.limitada. Dic il.limitada perquè tot hi val. I justament tot hi val perquè fent ús de la màgia i fantasia hem explicat tot fenomen quan ens quedaven molts anys per saber què era la tecnologia i la seva revolució.
Em sembla magnífic que gairebé totes les cultures hagin fet ús de mites i llegendes per explicar, a partir de personatges imaginaris, algun fet que sempre guarda algun vincle amb la realitat. Em sembla magnífic mentre siguem capaços de tenir la ment prou oberta com per acceptar diverses explicacions, vingudes de diferents disciplines, per a un mateix fenomen i no n'acceptem cap d'elles en detriment de les demés. Mentre no obrim la ment serem primitius, antics i retrògrades.
De fet, des de la meva faceta creativa i fantasiosa em fascinen aquests narracions plenes d’éssers suprems que tot ho poden i dominen, on existeixen herois i heroïnes, que sempre acaben assolint les seves fites extraordinàries, malgrat les adversitats que els depara el destí. Aquestes gestes habitualment consisteixen en acabar matant, després d’una llarga, sagnant i esgotadora batalla a alguna malvada bèstia, gegant o similar d’enormes dimensions i salvar, d’una mort segura, milers de persones aterrides i indefenses. Existeix també la figura del mag o il.lusionista, aquell o aquella extremadament intel.ligent, capaç de parlar amb els animals, de canviar de forma, d’esfumar-se quan la situació ho requereix, controlar el clima i els elements... Aquestes habilitats, però, sempre són utilitzades de forma molt enginyosa, ans al contrari, la poderosa mare natura es podria molestar. La representació antropogènica de la figura de l’il.lusionista, sovint apareix com un avi entranyable, de llarguíssims cabells blancs i que aguanta, en alguna de les seves dues mans, un bastó (segur que tant sols és un bastó?); quan aquesta figura és representada per una dona, habitualment de ment perversa, aquesta té cos de vella podrida. Es l’elevat preu que ha de pagar com a penitència d’algun malefici que va proferir a algun innocent, ara ja fa milers d’anys enrere, quan gaudia d’un cos de bellesa sublim.
Seguiria enumerant una llista interminable de tots aquells personatges que ajuden a compondre aquestes històries fantàstiques i que ens serveixen, a tots, per esvair-nos o explicar-nos la realitat de forma il.limitada. Dic il.limitada perquè tot hi val. I justament tot hi val perquè fent ús de la màgia i fantasia hem explicat tot fenomen quan ens quedaven molts anys per saber què era la tecnologia i la seva revolució.
Em sembla magnífic que gairebé totes les cultures hagin fet ús de mites i llegendes per explicar, a partir de personatges imaginaris, algun fet que sempre guarda algun vincle amb la realitat. Em sembla magnífic mentre siguem capaços de tenir la ment prou oberta com per acceptar diverses explicacions, vingudes de diferents disciplines, per a un mateix fenomen i no n'acceptem cap d'elles en detriment de les demés. Mentre no obrim la ment serem primitius, antics i retrògrades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario